[NdP] Organitzacions de la societat civil obren un debat públic entorn de l'impacte social dels algoritmes i sobre l'abast i l'ús d'aquestes tecnologies a la vida diària
**
*Bon dia,*
*
**
*
**
****
*
*us enviem una nota de premsa sobre les *Jornades DAR*
(https://jornadasdar.org/) sobre Intel·ligència Artificial i Drets
Humans que coorganitza Lafede.cat aquesta setmana el 26-27-28 de maig,
per si és del vostre interès. A sota, trobareu les organitzacions
impulsores, portaveus i contactes de premsa.*
**
*
**
****
*
*Salutacions*
**
*----*
*
**
****
**
**
**En el marc de les primeres Jornades Democràcia, Algoritmes i
Resistències http://jornadasdar.org/*
**
**Organitzacions de la societat civil obren un debat públic entorn de
l'impacte social dels algoritmes i sobre l'abast i l'ús d'aquestes
tecnologies a la vida diària**
**Reclamen una participació clara de la societat civil en el
desenvolupament de polítiques digitals relacionades amb la
intel·ligència artificial (IA), i demanen transparència en el disseny i
la gestió de la futura Agència Espanyola de Supervisió d’Intel·ligència
Artificial (AESIA), la posada en marxa de la qual està prevista per a
aquest any.
Demanden línies d'acció conjunta i interlocució on la intel·ligència
artificial perpetua les desigualtats i vulnera els drets humans, i
exhorten a la creació d'estàndards i criteris d'avaluació algorítmica
que assegurin un bon ús de la IA en els àmbits de la vida quotidiana, en
les administracions públiques i les empreses privades.
Encoratgen un debat públic sobre la governança dels algoritmes que posi
els drets al centre amb tres jornades de debats, encontres i tallers
pràctics, amb l'objectiu de compartir experiències, establir ponts entre
agents i alinear estratègies d'intervenció.*
*
/Barcelona, 24 de maig de 2022. /Del dijous 26 al dissabte 28 de maig, a
tres emplaçaments consecutius (online, Barcelona i Madrid,
respectivament), tindrà lloc la primera edició de les jornades
Democràcia, Algoritmes i Resistències.Organitzades per AlgoRace,
Algorightsi Lafede.cat, consistiran en tres dies de trobades, xerrades i
tallers, l'objectiu principal dels quals és abordar els contextos que
imposa la proliferació de la intel·ligència artificial des de la
perspectiva dels drets humans.Les jornades es plantegen com un punt de
trobadaentre col·lectius i organitzacions, investigadors i organismes
independents, un espai on tractar les noves realitats que comporta la IA
i alinear propostes d'acció. Són també un punt d'inflexióal si dels
moviments pels drets humans davant la urgència d'introduir a les seves
agendes aquestes realitats, així com una crida a la participació
ciutadana.Per últim, són una crida d'atenció a l'administració, en un
moment de regulació emergent de la IA en l'àmbit europeu.Espanya,
laboratori de la IA europea
Des que es va fer públic el projecte de creació de l'Agència Espanyola
de Supervisió d'Intel·ligència Artificial (AESIA)el passat mes de
desembre, la secretària d'Estat de Digitalització i Intel·ligència
Artificial, Carme Artigas, ha manifestat en vàries ocasions que aquest
organisme estarà obert a tots els agents de la societat, “canalitzant
propostes” i “advocant per la col·laboració”.Organitzacions de la
societat civil li prenen ara la paraula, i demanen polítiques que posin
els drets humans al centre, que reverteixin els biaixos de
discriminació, segregació i exclusió que sovint els mateixos algoritmes
perpetuen, i que garanteixin una administració de les dades en clau de
justícia social.Pel seu caràcter de frontera europea, Espanya ocupa un
lloc crític en relació amb els drets humans, amb casos flagrants de
discriminació i estigmatitzacióde comunitats i col·lectius. La recent
aprovació, el 24 de març passat, d'una Proposició No de Llei sobre usos
de tecnologies de reconeixement facial a la Frontera Sud per part del
Congrés dels Diputats, n'és una bona prova.Així mateix, l'elecció
d'Espanya com a base de proves de la futura Llei Europea de la
Intel·ligència Artificial (AI Act), i de l'agència esmentada com a
entitat pilot de la seva implementació, hauria de convertir aquesta
última en exemple de col·laboració entre l'administració i la societat
civil, en els aspectes de la vida de les persones que sovint són fora
del radar del sector privat o de l'acadèmia.La reflexió sobre el rol de
l'agència és un altre dels objectius d'aquestes jornades, on també
s’analitzarà el reglament que la Comissió Europea està elaborant
actualment, i que representa el primer intent global de regular la
intel·ligència artificial, com en el seu moment ja ho va ser el
Reglament General de Protecció de Dades.Per una intel·ligència
artificial més democràtica, decolonial i respectuosa amb els drets humans
La democratització de la intel·ligència artificial és un dels reptes més
grans que afronten les societats contemporànies.La proliferació d'aquest
tipus de tecnologies, i la manera invisible encara que efectiva en què
determinen la nostra realitat social i material requereixen respostes
polítiques a qüestions que només en aparença són tècniques. Quines
decisions deixem a les mans dels algoritmes, o quins costos socials
comporta l'anomenat solucionisme tecnològic, són una tasca tan urgent
com la mateixa governança dels algoritmes.La manera en què la vida de
les persones i les comunitats es veuen afectades pels algoritmes i les
tecnologies de la intel·ligència artificial en conjunt, així com les
experiències de reapropiació de la tecnologia que sorgeixen d'aquestes
mateixes comunitatsés el pol principal d'aquestes jornades, que
comptaran amb les valuoses experiències en el terreny de l'activisme de
Cinthya Rodríguez(Mijente=Gente+Justice, EUA), Paola Ricaute(Terra
Comuna, Xile) i Safia Oulmane(Ghett'up, França) entre els seus
participants internacionals.Divij Joshi(AI Now, AI Observatory), Aidan
Peppin(Ada Lovelace Institute), Lara Groves(Ada Lovelace Institut) i
Anna Colom (Democratic Society), per la seva banda, ens introduiran en
un altre dels fronts de la governança de la intel·ligència artificial:
l'elaboració d'estàndards, codis ètics i models d'avaluació de l'impacte
algorítmic, en àmbits tan sensibles com la participació ciutadana, la
sanitat pública o la primera onada de polítiques públiques relacionades
amb la IA.Entre els participants nacionals, comptarem també amb Simona
Levi(Xnet), Paula Guerra Càceres(AlgoRace), Youssef M. Ouled(AlgoRace,
Fronteres Digitals), Paula de la Hoz(Interferències), Alberto
Álvarez(Observatori Treball Algorisme i Societat) i Gemma
Galdón(Fundació Ètiques), entre d'altres.Les jornades són també un
exercici d'alfabetització digital oberta a la ciutadania en general i
adreçada als moviments socials en particular, on aprofundir en les noves
realitats, els nous conflictes i els nous glossarisque centren ja
l'agenda social, des de la desracialització de la IA, o les perspectives
de reparació que implica la decolonització de la Intel·ligència
Artificial, fins als biaixos algorítmics o la “justícia en processos de
disseny” (Design Justice).Programa complet de les
jornades:www.jornadasdar.org
participants (1)
-
Comunicació