Hola famílies,
Us escrivim per compartir una preocupació que ens afecta directament i que considerem que interpel·la la cooperativa en el seu conjunt: l’actual manca de seguretat per a les criatures a l’entorn de Can Carner.
En concret, hem detectat situacions preocupants com eines perilloses —com destrals, piques, eines grosses d'hort— deixades a l’era sense vigilància adulta, o estructures inestables com un tauló de fusta col·locat en pendent, amb un extrem a terra i l’altre recolzat sobre el mur que dona a la feixa de darrere la piscina —una caiguda de 4 o 5 metres—, amb el risc evident que una criatura hi pugui pujar i caure. A més, l’accés lliure al cobert del costat dels estenedors, on hi ha més eines, incrementa el perill.
Entenem que pot haver-hi diferents percepcions sobre què és o no és perillós. Ara bé, creiem que una comunitat que aposta per la cura i la inclusió ha d’assumir que les criatures tenen una percepció del risc limitada i un sentit del joc que no es pot controlar només amb avisos o restriccions. És per això que pensem que l’espai compartit ha de ser, per defecte, segur per a tothom.
Ens preocupa que aquest tema no s’estigui cuidant prou. Ara mateix no ens sentim còmodes deixant el nostre fill jugant lliurement a l’era, perquè no sabem amb què pot topar. Això ens genera frustració i una sensació de manca de reciprocitat dins la comunitat. Entenem que ens afecta a nosaltres avui, però sabem que en el futur hi haurà més criatures a Can Carner, i creiem que aquest és un tema estructural que cal abordar.
De la mateixa manera que garantim l’accessibilitat física amb un ascensor, pensem que cal aplicar la mateixa mirada inclusiva i preventiva per protegir les persones més vulnerables, com són les criatures.
Si una criatura pren mal, ep!!! sigui de Can Carner o de fora (visites, familiars...), la responsabilitat recau en la persona adulta, especialment si es considera que hi havia elements de risc evidents i no s’ha actuat amb la diligència necessària.
Volem demanar que aquest tema es pugui posar sobre la taula de manera col·lectiva, amb empatia cap a la realitat que vivim ara i que serà compartida per més famílies en el futur. Confiem que, amb voluntat i diàleg, podem trobar solucions concretes i sostenibles.
Gràcies per escoltar-nos i per cuidar plegades l’espai que compartim.
Xavi i Marta